Felio Martí Urpi, “Feliu”, va ser alcalde de Gràcia en dues ocasions, la primera com a lliberal entre 1881 i 1883 i la segona com a conservador entre 1892 i 1893.
De Feliu Martí, se’n disposen poques dades per pogué fer-ne una biografia, i gràcies a la seva besnéta, Elvira Serra, m’ha permès començar una petita investigació per saber quelcom més d’aquest personatge, que des de sempre havia llegit el seu nom sobre la font del campanar.
En Feliu Martí, va ser qui sent alcalde, va arreglar els desperfectes que va patir la torre del campanar a causa del bombardeig de l’exèrcit sobre Gràcia, durant la Revolta de les Quintes de 1870.
Felio Martí Urpi (Foto cedida per Elvira Serra)
Arran de les converses amb l’Elvira Serra, vaig tenir accés a diferents documents, un dels quals era el seu nomenament, del 29 de juny de 1881, com Alcalde President de l’Ajuntament de Gràcia, pel bienni de 1881 a 1883 o el de la concessió del títol de: Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica, del 24 d’octubre de 1881.
Però si abans parlava de la placa de 1882, que hi ha a la torre del campanar, també es veritat que a la sala de plens de l’antic ajuntament de Gràcia hi ha una altra que cita el nom de Feliu Martí, ara bé, com per la seva distancia de terra i inclinació no es pot llegir bé, res més fàcil que una escala, de gran alçada, facilitada pel districte de Gràcia per aconseguir una imatge del text.
Placa de la restauració del campanar el 1882 (Fotos JMContel)
Un text que amb va proporcionar una sorpresa, l’esmentada placa estava dedicada a un acord del plenari de l’ajuntament de Gràcia, del 20 d’abril de 1882, per construir una sala de plens. Sorpresa o desconeixença, doncs la revista Mai Enrera o butlletí de Club Excursionista de Gràcia, del mes d’agost de 1955, en l’article Los alcaldes de la villa de Gracia 1850 -1897 de C. Padro, ja esmentava que la sala d’actes s’havia fet durant el mandat d’en Feliu Martí.
Informacions que sembla que estiguin en un altre pla, però com aquesta, que era molt bàsica, hi era. Amb aquesta dada nova o recuperada vaig enfilar una petita investigació que em va permetre trobar alguns detalls d’aquesta construcció.
Placa de l’acord per construir una sala de plens
Aprovada el 20 d’abril de 1882, pocs dies després, el 29 d’abril, La Vanguardia publicava una nota per la que es notificava la seva licitació, per construir-la en un solar a tocar amb la Casa Consistorial. Un salo que pel que es desprèn d’una altre informació de La Vanguardia es va inaugurar el 24 de desembre de 1882.
Després poca cosa més, només que el 17 d’abril de 1906 va ser enterrat en el cementiri de Sant Gervasi.