Els Josepets de Gràcia

Breu història dels Josepets

L’església dels Josepets l’any 1905

      

El 1586 l’Ordre dels Carmelites Descalços fundaren a la Rambla on avui hi ha el mercat de la Boqueria el seu primer convent a Catalunya. Uns dels benefactors que tingueren foren Josep Dalmau que havia estat conseller de Barcelona i la seva dona Lucrècia Balcells, sobretot després de la mort, entre els anys 1586 i 1596, dels seus 7 fills, enterrats en el convent de la Rambla. Retirat Josep Dalmau a la mort de la seva dona el 1625, decidir fer una donació per fundar un nou convent dels Carmelites Descalços, amb la condició que aquest havia d’estar sota l’advocació de Sant Josep i de Nostra Senyora de Gràcia. Oferint la possibilitat d’habilitar una torre que tenia a Sarrià, però davant de la complexitat i impediments de l’operació, finalment va adquirir a començaments del 1626 la finca anomenada Torre Guinardó propietat de Mariagna Mitjà, a tocar la riera de Vallcarca però en el terme municipal de Sant Vicenç de Sarrià, entre el camí Ral i la riera que baixava del Tibidabo.

La construcció d’aquest nou convent fou confiada a fra Josep de la Concepció, conegut per ésser un excel·lent “tracista” i arquitecte de l’orde que havia construït també els temples de Mataró, Vilanova i la Selva del Camp. Les obres començaren el 1628 i el 1630, el convent que acollia frares novicis, ja estava prou avançat. Des dels seus inicis en l’edifici habilitaren una petita capella per ús de la comunitat. El 1658 col·locaren la primera pedra del nou temple i vint-i-quatre anys després el 1687 acabaren les obres de l’església.

El fet que acollir novicis va donar el diminutiu de Josepets i la virginitat de Maria el lliri blanc sobre fons blau, dos trets fonamentals en la història de Gràcia.

Colles de Sant Medir davant dels Josepets el 1910 

Acabada la construcció de l’església de Josepets, començaren les discrepàncies sobre qui tenia la potestat de fer la seva benedicció. Per una banda hi havia el rector de la parròquia de Sant Gervasi, que argumentant que com el nou temple es trobava en el seu territori volia ser ell el que tuteles la cerimònia de trasllat del Santíssim des de l’antiga capella del convent fins a la nova església i de la seva benedicció i per altra la comunitat carmelitana que defugia de les exigències del rector, fent valdre els privilegis de l’ordre que el permetia fer la seva consagració.

Davant d’aquesta intransigència emparada inclús pel bisbat, els carmelites decidiren fer ús dels seus privilegis i feren la inauguració l’església el 3 d’abril de 1687, tres dies abans de la data assenyalada, sense convidar a les autoritats civils ni parroquials. Per aquesta celebració que va començar a les 8 del matí i es va perllongar fins a les 10 hores, comptaren amb la presència d’un notari i dos testimonis a fi de què donessin fe de la cerimònia. Dues hores després d’aquest acte, arribava al convent un escrit del bisbat prohibint la seva benedicció abans d’hora, com a resposta la comunitat va remetre al bisbe una copia de l’acte notarial de la seva benedicció, a més de fer-ne unes quantes més que repartiren convenientment.

El final del convent és produir en mig d’un convuls segle XIX, quan va haver de patir els estralls de la guerra del francès; la seva supressió durant el trienni lliberal del 1820 al 1823; i finalment la desamortització de Mendizábal, en la que fou subhastat el 3 de gener de 1837 i adjudicat a Llorenç Amigó.

Els Josepets en la dècada dels anys deu del segle XX

     

Desamortitzada la part del convent dels Josepets, l’església resta mig abandonada durant molts anys. En el temple només hi celebraven culte esporàdicament alguns vicaris de la parròquia de Santa Maria de Jesús de Gràcia i un grup d’ex-carmelites. Davant de l’abandó en què es trobava el temple el 5 de maig de 1848, la Junta parroquial de Nostra Senyora de Gràcia, i el rector de la mateixa recolzaren i adreçaren el 18 de novembre una petició al Ministre de Gràcia i Justícia, sol·licitant la titularitat de parròquia per la vella església dels Josepets. Finalment, el 20 de juliol de 1868, la reina Isabel II nomenà a Pere Jaume Carreny, com a rector de la nova parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep.

Els primers passos del nou rector s’encaminaren a arranjar l’edifici monumental, netejant-lo, restaurant-lo i envoltant-se d’un grup de prohoms que l’ajudaren a reconstruir-lo. Pel que fa al culte ven aviat es constituïren diferents confraries a associacions com: la confraria de Sant Isidre o les Filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa, entre altres que dinamitzaren la nova parròquia, que a finals del segle XIX estava totalment consolidada.

Ja en el segle XX, el 1906, els rectors de Sant Josep de Gràcia i de Sants Gervasi i Pròtasi, i Nostra Senyora de la Bonanova van haver de recorre al bisbat per marcar els límits d’ambdues parròquies. El 1909, durant la Setmana Tràgica, l’església de Josepets es va salvar de ser incendiada, en suposar els avalotats que aquesta estava defensada. En canvi el  juliol de 1936 si que fou incendiat, ensorrant-se la cúpula i la nau central. Restablert el culte en un magatzem del carrer Homer el 1939, les obres de recuperació de l’església acabaren el 1961.

      

Imatge de la plaça i dels Josepets
en la dècada dels anys deu del segle XX

Els Josepets pocs anys abans d’obrir-se la ronda del Mig