divendres, 20 de gener de 2012

Francesc Derch i Alió apunts biogràfics

        
Francesc Derch i Alió, lider de la Revolta de les Quintes de 1870 i darrer alcalde de la Gràcia Independent, en el darrers anys de la seva vida també fou el màxim responsable de la Creu Roja Gracienca creada l’any 1893. En el camp professional va regentar una botiga com a sabater ubicada al carrer Sant Domènec, 6, i entre altre coses va crear a Gràcia el 1874 el diari setmanal “El Centinela”.
Al llarg de la seva vida va ser un activista incasable, però també contestat per un part de la societat civil, sobretot quan va ser alcalde i quan va acceptar el títol de “Caballero de la Real y distinguida Orden de Carlos III”.
D’entre els llegats que ens ha deixat en Francesc Derch i Alió hi ha la valiosa publicació “La Contribución de Sangre” que recull el dietari que en Derch va escriure durant els fets de la Revolta de les Quintes, els diferents exemplars d’“El Centinela” que va publicar i un excel•lent recull de premsa iniciat pel seu fill Francesc Derch Marsal.
          
     
Biografia bàsica
Francesc Derch i Alió, va nàixer a la ciutat de Lleida, el 12 d’octubre de 1838.
Considerant-se orfe de pare i mare, el 1852 es va traslladar a Barcelona, per tal de cercar un mitjà decorós en el camp professional per guanyar-se la subsistència.
En una data imprecisa es va casar amb la senyora Josefa Marsal Pons, natural també de Lleida. I quan en Drech tenia uns 27 anys, entre 1864 i 1865 va nàixer el seu fill Francesc Derch Marsal.
L’any 1868 poc després de la Revolució de Setembre, en la que el general Prim va fer fora a la reina d’Espanya Isabel II, al crear-se la companyia dels Voluntaris de la Llibertat de la vila Gràcia, en Francesc Derch s’incorporà amb el grau de capità.
L’abril de 1870 va encapçalar el moviment insurreccional contra les quintes a la vila de Gràcia. D’aquest fet poc temps després va ser indultat pel Govern.
El març de 1873 va ser nomenat capità de la quarta companyia del segon batalló de guies de la Diputació provincial de Barcelona, comandat pel Xic de la Barraqueta, càrrec que va desenvolupar en campanya fins el mes de novembre d’aquell mateix any, moment el qual es dissolgueren aquells batallons.
El 1874 va ser propietari i director del diari setmanal que es va publicar a Gràcia amb el títol de “El Centinela”, dedicat a temes de la vila.
El 1876 va ser nomenat president del “Fomento Graciense” càrrec que va exercir fins l’any 1884. Aquesta associació tenia per objecte fomentar els interessos de Gràcia, prodigant la instrucció en als adults de les classes obreres, amb els cursos acadèmics corresponents d’ensenyança elemental, dibuix, diferents idiomes, càlcul mercantil, teneduria de llibres, etc.
El 1880, va ser elegit president del “Centro Mutuo de Agremiados de Gracia” càrrec que va exercir durant dos anys.
El 1879, va nomenat membre de la comissió executiva de la “Junta de Auxilios a las Classes Obreras” creada a Gràcia. Cessant una vegada s’havien complert les necessitats que havien motivat la seva creació.
El 1881, va ser elegit regidor, formant part de l’Ajuntament de Gràcia fins el 1885, quan va tornar a ser elegit i designat com a Síndic d’aquesta corporació i Tinent d’Alcalde, càrrec que va exercir fins el 31 de desembre de 1889, moment en el qual no va poder tornar a ser reelegit en virtut de la llei Mellado.
El 1884, va ser anomenat membre de la Comissió Executiva dels pobles de les Afores de Barcelona que va fer la defensa d’aquests contra l’agregació a la Capital, comissió que va passar a “la Corte”  Madrid a gestionar davant del Govern que no fossin agregats aquests pobles, obtenint la resolució favorable del expedient.
El 1893 va ser reelegit per tercera vegada regidor, exercint successivament el càrrec de primer Tinent d’Alcalde i President de la Comissió de Governació del municipi de Gràcia, així com el d’Alcalde accidental, quedant definitivament elegit per ocupar aquest càrrec el 7 d’octubre de 1896.
Va ser president dels centres més importants de la vila i soci de nombroses entitats, com: “la Sociedad Económica Graciense de Amigos del País”, corresponsal de la “Económica” de Santa Cruz de la Palma, soci numerari de “El Ateneo Graciense”, President de la “Junta de Auxilios a las familias de los reservistas que luchan en Cuba por la defensa de la patria”, President de la Comissió de Districte de la Creu Roja de Gràcia i Subdelegat de l’Assemblea Suprema d’aquest institut.
L’abril de 1987 va signar el projecte d’anexió de Gràcia a Barcelona.
Durant els darrers anys de la seva vida va exercir com a president de la Creu Roja de Gràcia, càrrec que va deixar d’exercir per malaltia tres mesos abans de la seva mort.
El 25 de juny de 1909 moria al carrer Claris 27, i era enterrat al cementiri de Sant Gervasi el dia 26 de juny.
L’acurada organització de la Creu Roja de Gràcia feta per en Derch, va permetre un mes després a finals del mes de juliol de 1909, una excel•lent actuació en els fets de la Setmana Tràgica.
      
        
Josep Maria contel

1 comentari:

  1. Hola. He trobat el seu interesant article mentres busvaca informació sobre el fill de Derch i Alió, Francesc Derch i Marsal. Pel que tinc entés v ser un reputata metge homeòpata de Barcelona. Si per un casual, tingés informació, li deixo el meu correu: anamdavila2@gmail. com Gràcies. Ana M. Dávila

    ResponElimina