Dietari de La Revolta de les Quintes de 1870, 150 anys després

Així es va rebel·lar Gràcia, amb les dones al capdavant, contra la crida a lleves de l’exèrcit l’abril del 1870

Gravat amb l'escena del primer dia de la revolta a la plaça de la Vila

Tot just aquest 3 d’abril fa 150 anys, a l’Ajuntament de Gràcia, a la plaça de la Vila, s’havia de fer el sorteig d’una nova quinta. Aquell diumenge al matí s’havien d’escollir 46 joves d’entre els 175 que configuraven la lleva per nodrir l’exèrcit. Malgrat estar tot previst per celebrar l’odiat sorteig, el fort rebuig popular ho va impedir i els fets d’aquells dies han passat a la història com La Revolta de les Quintes.
L’endemà d’aquell primer dia de revolta, dilluns 4, una gran quantitat de persones, majoritàriament dones -seguint el que s’havia fet a Sants- van marxar cap a la cap a Casa de la Vila tot reclamant l’abolició de les quintes. Arribades a la plaça, un grup de dones van entrar a l’Ajuntament i van llançar pel balcó tots els papers i el mobiliari que va acabar en una foguera encesa, tot això mentre una altra dona no deixava de tocar a sometent amb la campana de la torre.
Davant d’aquesta situació l’alcalde Josep Fabra, pare de Pompeu Fabra, va demanar a Francesc Derch -líder dels revoltats i últim alcalde de Gràcia- la seva intervenció per tranquillitzar la insurrecció, una empresa que gairebé el porta a la foguera. Derch va aconseguir imposar un mínim d’ordre i va convocar tots els que volguessin lluitar al peu de l’arbre de la Llibertat a la plaça del Sol. Mentre seguia sonant el toc de sometent, la crida va aplegar uns 60 homes mal armats, els quals van designar Derch cap de les operacions. Una de les primeres tasques va ser la d’aixecar barricades a les entrades de Gràcia i rebutjar un atac dels Voluntaris de la Llibertat de Barcelona al camp d’en Vidalet, a tocar la Travessera de Gràcia.

Gravat amb l'escena del primer dia de la revolta a la plaça de la Vila

El dimarts 5 els veïns de Gràcia es van despertar amb els trets de canó que l’artilleria emplaçada al passeig de Gràcia amb el carrer de Provença disparava sobre la Vila i sobretot contra la torre del rellotge, que seguia tocant a sometent. Aquell dia van caure sobre el municipi més de 800 projectils, mentre que al migdia, arribats de Sant Martí de Provençals, van arribar un grup d’uns 150 homes mal armats, que en ser considerats no necessaris van tornar al seu poble.
El dimecres dia 6, amb el so de fons de la campana tocant a sometent, va continuar el setge de Gràcia. Aquell dia va estar marcat per una pluja torrencial i pel foc continuat dels fusells i canons que van disparar més de 1.000 projectils sobre un poble i unes barricades defensades només per un centenar d’homes armats.
El dijous 7, a trenc d’alba, el foc es tornà més intens i poc després l’exèrcit, comandat pel capità general de Catalunya, Eugenio Gaminde, va intentar assaltar per dues vegades les barricades que hi havia al final del passeig de Gràcia amb el carrer Gran. Rebutjats els atacants, aquests van haver de cercar refugi al parc dels Camps Elisis, al passeig de Gràcia, i jardins propers. A primeres hores de la tarda, en un intent per acabar el conflicte, hi va haver una negociació que no va reeixir, en tancar-se en banda la gent de Gràcia, tot exigint del govern l’abolició de les quintes. En aquesta jornada l’exèrcit es va reforçar amb 5.000 homes ben armats, 20 canons de gran calibre i 40 de muntanya.
El divendres 8, mentre continuava el toc de sometent i moltes famílies atemorides i cansades dels bombardejos fugien cap a Vallvidrera i altres llocs, la moral dels defensors de la Vila, amb poca munició i esgotats per quatre dies de vigília, ja afluixava.
Finalment, la matinada del dissabte 9 es va endurir el foc d’artiller contra les defenses gracienques i es va produir tot seguit una gran ofensiva de l’exèrcit. Després de tres quarts d’hora d’enfrontaments, els darrers 150 defensors es van retirar fins al turó del Coll -actual Creueta del Coll- des d’on cadascun va prendre una direcció diferent. 

Gravat amb un grup de revoltats detinguts sortint de Gràcia

Unes hores després, cap a les 6 del matí, l’exèrcit entrava a Gràcia, obligant els veïns i veïnes a obrir totes les portes o esbotzant les que continuaven tancades, saquejant cases i botigues, assassinant o afusellant presumptes insurrectes. L’assalt va ocasionar com a mínim la mort de 27 persones, a banda dels detinguts i de totes les cases destruïdes o malmeses pels impactes dels canons. El sorteig de lleves es va fer el 23 d'abril.

Josep Maria Contel

Article publicat a l'Independent de Gràcia núm. 795 del 3 d'abril de 2020 pàg. 12