Diu la dita que per Cap
d’any el calendari nou treu el vell de casa; una afirmació certa malgrat que en
l’actualitat els calendaris gairebé han sortit de casa de la mà dels telèfons
anomenats intel·ligents. Breviaris moderns que permeten als seus portadors
llegir tot un seguit de lletanies modernes mentre comproven en quin dia, hora i
país viuen, i també com bon calendari del pagès, estan informats del temps que
fa i farà.
Foto Eloi M. Caballero -Lemon-
Darrere d’aquesta
modernitat, aquella litúrgia que molts mortals feien a final d’any d’anar a
cercar el nou calendari sembla gairebé anacrònica. Per una banda, per la manca
d’interès i per l’altra, tenim una mà d’opcions, les entitats bancàries ja no
són el que eren, a alguna farmàcia encara podem trobar algun calendari amb
gatets, amb la desaparició de molts tallers també han desaparegut els seus
calendaris peculiars, algunes editorials encara en fan algun per vendre i finalment
hi hauria els calendaris d’entitats i altres que els fan entre el divertiment,
l’autofinançament i/o la solidaritat entre altres coses.
I és en aquest darrer dit de
la mà, on el calendari que m’ha cridat més l’atenció aquest any és el que ha
posat a la venda la colla Diabòlica de Gràcia, una barreja de pintura i foc a
través de les fotografies de l’Eloi M. Caballero -Lemon- que formant equip amb
Marta Jiménez, Marta Vilar i Jordi Lluís l’han creat i dirigit.
Una aventura que es va
iniciar fa mesos, amb el rerefons del calendari del 2014, una proposta de nus
emmascarats amb els diferents elements diabòlics de la colla, però que en
aquesta ocasió han fet algunes passes endavant.
Un treball, el del 2020, en
el que han barrejat els nus i els elements de la colla com ara els vestits,
tabals, masses, carrutxes, etc., amb les pintures de dotze quadres reconeguts:
El naixement de Venus de Sandro Botticelli, El crit d’Edvard Munch, La creació
d’Adàn de Miquel Àngel, L’últim sopar de Leonardo da Vinci, La lletera de
Johannes Vermeer, Las meninas de Diego Velázquez, La Llibertat guiant al poble
d’Eugéne Delacroix, La noia en la finestra de Salvador Dalí, Els afusellaments
del tres de maig de Francisco de Goya, El fill de l’home de René Magritte,
entre altres.
Un divertit i entretingut
treball coral que es veu reflectit a cadascuna d’aquestes obres, reproduïdes
amb una acurada posada en escena, i on es crea una nova obra d’art, en aquesta
ocasió d’art contemporani partint de l’essència de la Diabòlica de Gràcia, del
seu ADN. Un projecte que també té la seva vessant solidària en destinar un euro
del preu de venda a Alerta Solidari.
No fa massa temps una
persona em deia que ja no creia en els calendaris, les agendes en paper, que
ara tothom els utilitzava digitals. Potser té raó, però projectes com aquest,
fan que els calendaris estiguin vius, que a casa tinguis un de gatets i que
guardat com a una proposta interessant el de la Diabòlica de Gràcia, un treball
valent, arriscat i fruit de la socialització d’un grup de dones i homes perquè
el vell costum del calendari no es perdi.
Ja saben, qui dia passa any
empeny, i això és el que s’acostuma a fer per sentir-se viu i no morir.
Josep Maria Contel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada