Durant el segle XIX
els aixecaments militars i les revoltes populars van estar a l’ordre del dia.
Barcelona com els altres pobles del pla no van estar exemptes de bullangues i
barricades constants, promogudes per les classes populars, davant de la seva
situació de misèria i poca esperança de vida, per les males condicions
nutritives, sanitàries, d’habitatge, entre altres coses.
Una d’aquestes
revoltes es produí el juliol de 1856, després del cop d’estat del general O’Donnell
contra Espartero i que va suposar la destitució d’aquest darrer de les seves
funcions.
Gravat sobre els afusellaments -avui Els Jardinets- del 1856
A Barcelona aquesta
destitució va desembocar, el 18 de juliol, en una revolta popular en la qual
milicians i obrers s’apoderaren de la ciutat durant quatre dies, aixecant
nombroses barricades en els barris populars del Raval i de Sant Pere. També a Gràcia
i Sants, on el republicanisme i el sindicalisme estava molt estès, la revolta és
produir però, amb un rerefons diferent.
En un d’aquests
avalots a Gràcia, el coronel Ravell amb sis dels seus oficials, quedaren atrapats
dins de la Casa de la Marquesa -ubicada en el passeig de Gràcia a tocar el
carrer de Sèneca- per una multitud que va acabar calant foc a la casa amb els
militars a dins.
Uns dies després, el
dia 22 de juliol, el general Zapatero, amb noves tropes arribades des de
Mallorca, i recolzat per un ampli dispositiu artiller, va ordenar un atac
general contra els revoltats, sense les mínimes garanties pels revoltats, amb
el resultat final de seixanta-tres militars i quatre-cents civils morts.
Davant l’ofensiva de
l’exèrcit un grup de graciencs va fugir de la vila, sent perseguits i capturats
finalment a Sallent. Traslladats a Barcelona, el 28 de juliol varen ser conduïts
en òmnibus fins a Gràcia, prop del lloc on el coronel i els seus homes varen
perdre la vida, i on foren afusellats sense judici previ.
Fruit de la
casualitat, el fuster que va construir la petita capella on els condemnats van
rebre la darrera atenció espiritual abans de morir, la va bastir sense saber
que un d’aquests era el seu fill.
Dies després, les
autoritats van detenir també a un geperut molt apreciat a la vila, que va ser
executat el 4 d’agost. Un any més tard va ser detingut l’autèntic geperut que
havia pres part en els fets i que només fou condemnat a deu anys de presó.
Acte d'inauguració de la nova placa el 30 d'octubre de 2010 que substituí l'original que es va trencar sola uns anys abans i que va pagar Cementiris de Barcelona
A Gràcia aquestes
execucions arbitràries causaren molta indignació entre els seus veïns, que
hagueren d’esperar fins poc després la Revolució de setembre de 1868,
encapçalada pel General Prim, per col·locar al cementiri de Poblenou una placa
de mabre sufragada pels mateixos veïns en record d’aquestes persones.
Josep Maria Contel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada