Un dels carrers principals i dels més importants de Gràcia, ha estat i és
el carrer Verdi. Si per una banda teníem el
carrer Gran com el més important de la vila, per altre hi havia el carrer
Ample, una via de mar a muntanya prou llarga. Ara el 2013, any de bicentenari
del naixement de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, que dóna nom aquest carrer
des de fa més de cent anys, fem una petita anàlisi
del que ha estat aquesta via en el pas del temps.
En una àmplia superfície de la vila, entre la Travessera de Gràcia, el
Torrent de l’Olla, el carrer de la Providència i el Torrent d’en Vidalet, el
1771 en Felipe Manuel Cayetano d’Amat i de Junyent, Planella i Vergós, conegut
com el “Virrei Amat” va fer-se construir una torre d’estiueig, una obra realitzada entre els anys 1771 i 1773.
El 1779, a
l’edat de setanta-dos anys, i quan es trobava
vivint a Madrid, el Virrei Amat, es va cassar per poders amb Maria Francesca de Fivaller. De retorn a Barcelona decidí
escenificar el seu casament, cosa que va fer el 15 de juny d’aquell
mateix any a la finca del Virrei de Gràcia. Amat va morir el 1782 i pocs anys
després també ho va fer la virreina Maria
Francesca de Fivaller.
Resta del palau de la Virreina a la paret de l'església de Sant Joan
Morts els propietaris i amb
el pas dels anys la finca es va començar a esquarterar i a vendre a diferents propietaris, i finalment
aquestes peces van acabar parcel·lant i urbanitzant-se.
Urbanització peça de la plaça de la Revolució el 1843
La primera d’aquestes peces
que es va parcel·lar, va ser la de Francesc Alsina
el 1843, una ordenació que abastava la superfície que hi havia entre els
carrers del Rector de Vallfogona -Vallfogona-, Torrent de l’Olla, Travessera de
Gràcia i el passeig de la Virreina -Torrijos-
i amb els carrers horitzontals d’Argüelles -
Terol- i Reus -Ramón y Cajal-; i el vertical Ample -Verdi- i al mig la plaça d’Isabel
II -Revolució-.
Urbanització peça de la plaça del Diamant el 1850
El 1850 es va ordenar la peça de Josep Rosell, entre els carrers de Torrent
de l’Olla, Providència, Vallfogona, Ample -avui Verdi- arribant gairebé fins a
Torrijos, amb els carrers horitzontals de Robí, Esmaragda i Or i els verticals de
Plata -Guilleries- i Topazi i al mig la plaça del Diamant. És en aquesta
urbanització quan el carrer Ample -Verdi- pren prou de cos.
Finalment el 1883, es va fer
l’ordenació que afectava la propietat de l’hospital de la Santa Creu, unes
terres en les quals s’aixecava el palau de la Virreina i limitat pels carrers
Verdi, Providència, Torrent d'en Vidalet i per sota del carrer Or, amb carrers
horitzontals de Robí, Esmaragda, Or i Encarnació i verticals de la Santa Creu i
de l'Església i al mig la plaça de la Virreina.
Convent de la Divina Providència a la cantonada de Verdi amb Biada
Paral·lelament aquestes
urbanitzacions, el 28 de setembre de 1847, es va començar a construir el
convent de les Monges de la Divina Providència, inaugurat l’11 de març de 1849,
un fet va originar que el carrer Ample fos conegut popularment pel carrer de les Monges.
A
cavall dels noms d’Ample i de les Monges, va aparèixer la primera referència
escrita a la premsa sobre un carrer guarnit el 15 d’agost de 1862, que
esmentava que els veïns del carrer Ample, durant dos dies tindrien el carrer guarnit i il·luminat, amb una
programació d’activitats com a jocs de cucanya per als infants o música i ball
pels més grans.
Festa major al carrer Verdi amb Perla el 1902
L’any 1869, els diaris
tornaven a parlar del carrer de les Monges, tot dient
que era molt llarg i al qual havien col·locat una gran quantitat de pins
-tallats del bosc- cosa que va generar una gran polèmica ja en aquells moments.
Festa major al carrer Verdi amb Bellver el 1914
Com a resultat de l’annexió
de Gràcia, Sant Martí, Les Corts, Sant Gervasi, Sants i Sant Andreu a
Barcelona, el 1897, es produïren diferents duplicitats de noms en el nomenclàtor
de la ciutat i que amb els anys successius s’anaren regularitzant, com va ser
el cas del carrer Ample, nom que ja portava un carrer de Barcelona.
Finalment el 5 de setembre
de 1907, l’Ajuntament de Barcelona va acordar canviar el nom del carrer Ample
de Gràcia, escollint el de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi d’Uttini, nascut
el 1813 a
Roncole i mort a Milà el 1901, compositor i principal figura musical del
Risorgimento, com s’explica al nomenclàtor.
Festa major al carrer Verdi amb Providència el 1945 en homenatge al músic Verdi
El carrer Verdi ha estat sempre
una via important i en part es deu al seu cinema, una sala que va entrar en
funcionament primer com a teatre, el 1893, propietat del Fomento para la Protección
de Gràcia i que amb el pas dels anys, el 1935, es convertí
en el cinema Verdi, una sala de reestrena que el 23 d’octubre de 1987, es convertí en un multicine de tres sales i què arribà
a les cinc sales el 9 d’octubre de 1992.
El cinema Verdi a la dècada dels anys seixanta
Un canvi que no, només va
afectar el cinema i a la seva programació, sinó que va suposar un canvi radical
de tot el comerç del seu entorn, tant pel que fa a en el seu relleu
generacional, en desaparèixer les rebotigues, com també canviant la seva
tipologia, donant pas a diferents bars multiètnics i a botigues de més
modernitat, tot mantenint la vida que ha impregnat sempre aquesta via.
Josep Maria Contel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada