dijous, 9 d’abril de 2020

Apunts del traçat de l’antiga carretera de Ribes dins de la ciutat

Malgrat no ser una història de Gràcia, el traçat d’aquesta via pel bell mig de la ciutat fins al coll de Finestrelles, és un punt d’interès també per la gent de Gràcia doncs en aquest punt era on també confluïa la travessera a la seva sortida per Montcada, així ens trobem en dues vies de comunicació que creuaven el Pla de Barcelona. A través de la ciutat per la banda Llobregat el camí entre l’Hospitalet i el portal de Sant Antoni, mentre que per la banda Besòs el camí entre el portal de Santa Clara i el coll de Finestrelles. I creuant el pla per dalt la travessera entre l’Hospitalet i el coll de Finestrelles.

La plaça de Sant Agustí Vell, d’on sortien molts traginers que feien servir la carretera de Ribes. (Foto: Arxiu JMC)

(I) Una de les principals vies de comunicació de la ciutat ha estat, des de fa segles, la que uneix Barcelona amb la plana de Vic i els Pirineus. Aquesta via ha estat coneguda com a carretera de Ribes, després la Nacional 152 i ara, en gran part, és la C17 i, en alguns trams urbans, és l’actual carrer de Ribes. És una via que arrencava a tocar del portal de Santa Clara de les muralles, seguia pel mig dels camps fins a arribar al Clot, continuava cap a Sant Andreu i, quan arribava al turó de la Trinitat, lloc anomenat també la “quinta forca”, creuava la serra de Collserola, pel coll de Finestrelles, i després anava fins a la torre del Baró, on entrava a Montcada.
Del començament d’aquest camí, la Guía General de Barcelona, de Manuel Saurí, de 1849, en feia la següent referència: “El portal Nou, anomenat així perquè es va construir després de la caiguda de Barcelona el 1714, després d'haver-se enderrocat el de Santa Clara. En sortir i a la dreta hi ha la carretera de la Marina fins a França i a l’esquerra una altra, que va cap al Vallès, la plana de Vic i l’alta muntanya”. És una via de la qual hi ha notícies des dels segles XIV-XV.
Era un camí o una carretera provincial que, encara que no estava en gaire bon estat, es podia transitar amb certes garanties i que feien servir tota mena de carruatges. A dues llegües de Barcelona, a la torre del Baró, hi havia uns burots que cobraven una mena de peatge o impost que gravava tots els carruatges que transitaven per aquell indret. La resistència dels traginers a pagar-lo originava moltes trifulgues. Una part dels diners recaptats en aquest punt servien perquè l’Estat mantingués el cos d’enginyers civils, i una altra part per atendre la conservació dels camins.

Imatge del primitiu tramvia de vapor de Barcelona–Sant Andreu. (Foto: Arxiu JMC)

(II) El trànsit comercial de traginers i carruatges per l’antiga carretera de Ribes, va ser prou important des del segle XIX. Hi ha constància de les galeres –carros grossos de quatre rodes i coberta– que, dos cops per setmana, sortien des de l’hostal de Montserrat del carrer dels Assaonadors en direcció a Vic. El 1854 es va implantar l’òmnibus a Sant Andreu de Palomar, i el 1860 va entrar en servei la popular diligència del Clot, que tenia un horari programat de sortides cada mitja hora, per bé que no sortia fins que el vehicle era ple. Aquesta ruta es perllongava moltes vegades fins a les poblacions veïnes de la Sagrera i Sant Andreu de Palomar i va estar activa fins al 1890.
Hi va haver traginers que anaven dues vegades per setmana a Vic i un cop per setmana a Puigcerdà; sortien de l’hostal del Vallès, situat a Sant Agustí Vell. I de l’hostal del Pilar, prop de carrer del Rec, sortien carruatges en direcció a la Cerdanya un cop per setmana. De davant de l’edifici de la Seca, sortia un traginer dos cops per setmana, cap a Vic i Folgueroles. De l’hostal de Puigcerdà, que es trobava a l’Arc del Sant Crist de la Tapineria, en sortien carruatges també en direcció a la Cerdanya, i des de l’hostal de Vic, al carrer Carders, sortien els que cobrien el trajecte fins a Vic.
Però el transport que realment va revolucionar aquesta via fou el tramvia de vapor que va unir Barcelona amb Sant Andreu de Palomar. Inaugurat el 20 de desembre de 1877, el seu horari era de dos quarts de cinc del matí fins a dos quarts de nou del vespre, i la seva freqüència de pas s’establia en 24 minuts en els trajectes Barcelona–Sant Andreu, Barcelona–Clot i Sant Andreu–Clot.

L'antiga carretera de Ribes al seu pas pel barri de Fort Pienc. (Foto: Arxiu JMC)

(III) Es pot considerar com a primer tram de l’antiga carretera de Ribes el que anava des del portal Nou de la muralla de Barcelona fins a l’entrada del barri del Clot, al municipi de Sant Martí de Provençals. Una part d’aquest camí encara du avui el nom de carrer de Ribes. Entre aquestes dues poblacions i en territori de Sant Martí de Provençals, l’any 1719 s’hi va construir el Fuerte Pío, un fort avançat que tenia la missió de salvaguardar en primera instància la seguretat de la muralla de qualsevol atac d’un exèrcit hostil i que va ser batejat amb el nom del seu promotor, el capità general Francisco Pío de Saboya, marquès de Castel-Rodrigo. Amb el pas dels anys, aquest fort, catalanitzat com a Fort Pienc, ha donat nom a un barri de la ciutat.
Fins a mitjan segle XIX, aquest recorregut anava pel mig dels camps, perquè una normativa militar prohibia construir edificis a menys de 1.500 vares (1.253,857 metres) de distància de la muralla, i aquest límit arribava gairebé fins a l'entrada del barri del Clot.
Amb l’enderroc de les muralles i la inclusió d’aquesta zona dins del projecte d’Ildefons Cerdà del nou Eixample aprovat el 1859, els terrenys de les voravies de la carretera es començaren a urbanitzar. Una de les primeres construccions fou l’estació del Nord, el 1861, obra de l’arquitecte P. Andrés Puigdoller i que esdevingué amb el temps punt de concentració de nombrosos transportistes. El 1893, quatre anys abans de l'annexió de Sant Martí de Provençals a Barcelona, la part de Fort Pius va ser segregada per integrar-la a Barcelona a causa de la construcció del col·lector del Bogatell per part de l’Ajuntament.

Imatge del carrer del Clot entre 1900 i 1920. (Foto: Arxiu JMC)

(IV) El segon tram de l’antiga carretera de Ribes el podríem situar en l’actual traçat del carrer del Clot, el qual discorre entre la plaça de les Glòries i la torre del Fang. El carrer du el nom d’un dels barris que configuraven l’antic poble de Sant Martí de Provençals. Aquesta via, de la qual hi ha notícies des del segle XIV, es pot considerar com una de les més antigues d’aquest indret.
Prou apartat de la línia límit de defensa de Barcelona, en el carrer del Clot, també conegut com a carrer Major del Clot, s’hi va anar bastint, a poc a poc, tot un seguit de cases que acolliren botigues i diferents obradors amb habitatge. A partir del segle XVII, la seva importància el va convertir en l’eix principal del barri, el qual, segons testimonis, va acollir també una capella i un hostal que esdevingué punt de parada dels carruatges que transitaven per aquesta via.
A tocar del carrer del Clot, s’hi instal·laren diferents indústries, de les quals avui encara existeix l’edifici de l’antiga Farinera del Clot, recuperat després d’una llarga reclamació veïnal, iniciada al final dels anys setanta del segle passat.
Un altre edifici singular, que es va construir el 1877 molt a prop d’aquest carrer i al costat del de Sant Joan de Malta i que unia els barris del Clot i el Poblenou, fou el de l’Ajuntament de Sant Martí, bastit a tocar de l’estació i els tallers del ferrocarril, un espai on avui hi ha gran part del parc del Clot. Amb el pas dels anys, moltes de les cases baixetes del carrer del Clot han anat desapareixent per donar pas a nous edificis de més alçada. Malgrat aquest canvi urbanístic, encara queden algunes cases primigènies en diferents parts del traçat.

Imatge del carrer Gran de la Sagrera el 1900. (Foto: Arxiu Xavier Basiana – Nau Ivanow)

(V) Pel que fa al que podríem considerar com a tercer tram de l’antiga carretera de Ribes, cal dir que seria el traçat que avui ocupa el carrer Gran de la Sagrera, entre la torre del Fang i l’antiga riera d’Horta. Un nucli poblacional es va formar al costat de l’església parroquial de Sant Martí, que també fou el nucli fundacional del poble de Sant Martí de Provençals, del qual depenia la Sagrera.
La sagrera o celler era la porció de terreny, de trenta passes de radi que hi havia al voltant de capelles i esglésies consagrades. Un terreny protegit on també es construïen cellers o sitges per guardar vi i gra per salvaguardar-los de les possibles lluites que es produïen més enllà d’aquest espai, que en aquells temps era considerat sagrat i que donava certa immunitat als qui s’hi refugiaven.
Amb el pas dels anys, la Sagrera va anar creixent i si inicialment era un territori eminentment agrícola, a partir de 1844 s’hi van començar a construir fàbriques, cosa que va atraure la presència de nous obrers, els quals, a poc a poc, van anar canviant la fisonomia de la carretera de Ribes i els seus usos, uns usos que també van canviar amb l’expansió del ferrocarril, ja que el seu traçat era paral·lel a l’antiga carretera, i anys després amb la construcció de l’estació de la Sagrera. Amb el temps, les fàbriques també van canviar i es van adaptar a nous productes. Com a exemple, es pot citar la Industria Harinera Barcelonesa, la qual al començament del segle XX es va convertir en la fàbrica d’automòbils Hispano Suiza, més tard Pegaso, o la farinera La Esperanza, transformada en la fàbrica de bolígrafs i estilogràfiques Inoxcrom. Finalment, gairebé totes les fàbriques han donat pas a nous habitatges.

 Imatge del carrer Gran de Sant Andreu a les primeres dècades del segle XX. (Foto: Arxiu JMC)

(VI) El quart tram de l’antiga carretera de Ribes el situaríem entre l’antiga riera d’Horta i l’entrada a la Trinitat, al seu pas per l’antic poble de Sant Andreu de Palomar, annexionat a Barcelona l’any 1897. Encara que el limitem fins a l’entrada de la Trinitat, el tros que hi ha fins al coll de Finestrelles també es pot considerar dins d’aquest tram, però la importància de l’indret mereix un capítol a part.
La població de Sant Andreu va començar a agrupar-se al costat del primitiu camí romà que enllaçava la ciutat de Barcelona (Barcino) amb la Via Augusta del Vallès, la qual, amb el pas dels anys, s’anà adaptant i prenent noms com Camí Ral en l’època medieval. Més tard es va convertir en un tros de la carretera de Ribes i avui és conegut com el carrer Gran de Sant Andreu. Una via de comunicació que, juntament amb el traçat del rec Comtal, que duia l’aigua fins a Barcelona, primer des del riu Besòs i després des de la mina de Montcada, afavorí el desenvolupament d’aquesta població, la qual fins a la industrialització fou merament agrícola. El paisatge va anar canviant amb la instal·lació de les diferents fàbriques tèxtils, el desenvolupament del ferrocarril i, finalment, el canvi de gairebé tot el territori en zones d’habitatges.
Pel que fa al carrer Gran de Sant Andreu com a eix vertebrador de la població, gairebé sempre ha estat present als esdeveniments d’importància que ha viscut el territori. En l’actualitat és un dels eixos comercials més importants de la ciutat, mentre que, a poc a poc, el carrer va desdibuixant la seva fisonomia d’antany en substituir gradualment els vells edificis per d’altres més moderns i guanyant espai en les voreres. (Darrerament s'ha reformat aquest tram de carrer)


Un autobús interurbà a la carretera de Ribes al seu pas per la Trinitat el 1932. (Foto: Arxiu Huertas)


(i VII) Com a cinquè i darrer tram de la carretera de Ribes al seu pas per Barcelona, se’n pot considerar el comprès entre l’entrada de la Trinitat Vella i el límit territorial de Montcada. Un tram que històricament transcorria totalment en territori de Sant Andreu a través de la Trinitat i les terres de la Torre del Baró o Quadra de Vallbona, però que després de la darrera divisió dels districtes de 1984, la part de la Torre del Baró i Vallbona va quedar inclosa en el districte de Nou Barris.
Tot i que aquest tram va ser, fins al primer terç del segle XX, un paratge amb poques edificacions –i gairebé totes rurals– i amb molta vinya, resulta força interessant per diversos motius. El primer, que al seu pas pel coll de Finestrelles és el tram més forcat de la carretera, gairebé un coll d’ampolla que fins avui encara és un lloc estratègic per a la ciutat de Barcelona. Segon, que a tocar de la carretera, en una part del turó de la Trinitat, al segle XIV s’hi va construir una forca per penjar-hi els malfactors i deixar-ne els cossos o les restes exposats als caminants o veïns dels pobles del voltant com a exemple. Era la coneguda com la “cinquena forca”. Tercer, aquest indret va acollir la capella de la Santíssima Trinitat, construïda el 1413 i destruïda per les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. Davant d’aquesta capella, s’hi va instal·lar inicialment la creu de terme de Sant Andreu. I quart, la construcció de la torre del Baró, element emblemàtic del barri de la Torre del Baró, al voltant de la qual es construïren les primeres cases, al costat de la carretera de Ribes.
Amb la construcció de l’autopista el 1967, tot aquest darrer tram de la carretera va quedar desdibuixat i modificat.


Josep Maria Contel

Articles publicats a la revista Barcelona Informació suplement “Barris” entre els mesos de març i octubre de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari