dimecres, 8 d’abril de 2020

Breu història del carrer Verdi

Un dels carrers principals i dels més importants de Gràcia, ha estat i és el carrer Verdi. Si per una banda teníem el carrer Gran com el més important de la vila, per altre hi havia el carrer Ample, una via de mar a muntanya prou llarga. Ara el 2013, any de bicentenari del naixement de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi, que dóna nom aquest carrer des de fa més de cent anys, fem una petita anàlisi del que ha estat aquesta via en el pas del temps.
En una àmplia superfície de la vila, entre la Travessera de Gràcia, el Torrent de l’Olla, el carrer de la Providència i el Torrent d’en Vidalet, el 1771 en Felipe Manuel Cayetano d’Amat i de Junyent, Planella i Vergós, conegut com el “Virrei Amat” va fer-se construir una torre d’estiueig, una obra realitzada entre els anys 1771 i 1773.
El 1779, a l’edat de setanta-dos anys, i quan es trobava vivint a Madrid, el Virrei Amat, es va cassar per poders amb Maria Francesca de Fivaller. De retorn a Barcelona decidí escenificar el seu casament, cosa que va fer el 15 de juny d’aquell mateix any a la finca del Virrei de Gràcia. Amat va morir el 1782 i pocs anys després també ho va fer la virreina Maria Francesca de Fivaller.

Resta del palau de la Virreina a la paret de l'església de Sant Joan

Morts els propietaris i amb el pas dels anys la finca es va començar a esquarterar i a vendre a diferents propietaris, i finalment aquestes peces van acabar parcel·lant i urbanitzant-se.

 Urbanització peça de la plaça de la Revolució el 1843

La primera d’aquestes peces que es va parcel·lar, va ser la de Francesc Alsina el 1843, una ordenació que abastava la superfície que hi havia entre els carrers del Rector de Vallfogona -Vallfogona-, Torrent de l’Olla, Travessera de Gràcia i el passeig de la Virreina -Torrijos- i amb els carrers horitzontals d’Argüelles - Terol- i Reus -Ramón y Cajal-; i el vertical Ample -Verdi- i al mig la plaça d’Isabel II -Revolució-.

 Urbanització peça de la plaça del Diamant el 1850

El 1850 es va ordenar la peça de Josep Rosell, entre els carrers de Torrent de l’Olla, Providència, Vallfogona, Ample -avui Verdi- arribant gairebé fins a Torrijos, amb els carrers horitzontals de Robí, Esmaragda i Or i els verticals de Plata -Guilleries- i Topazi i al mig la plaça del Diamant. És en aquesta urbanització quan el carrer Ample -Verdi- pren prou de cos.
Finalment el 1883, es va fer l’ordenació que afectava la propietat de l’hospital de la Santa Creu, unes terres en les quals s’aixecava el palau de la Virreina i limitat pels carrers Verdi, Providència, Torrent d'en Vidalet i per sota del carrer Or, amb carrers horitzontals de Robí, Esmaragda, Or i Encarnació i verticals de la Santa Creu i de l'Església i al mig la plaça de la Virreina.

Convent de la Divina Providència a la cantonada de Verdi amb Biada

Paral·lelament aquestes urbanitzacions, el 28 de setembre de 1847, es va començar a construir el convent de les Monges de la Divina Providència, inaugurat l’11 de març de 1849, un fet va originar que el carrer Ample fos conegut popularment pel carrer de les Monges.
A cavall dels noms d’Ample i de les Monges, va aparèixer la primera referència escrita a la premsa sobre un carrer guarnit el 15 d’agost de 1862, que esmentava que els veïns del carrer Ample, durant dos dies tindrien el carrer guarnit i il·luminat, amb una programació d’activitats com a jocs de cucanya per als infants o música i ball pels més grans.

Festa major al carrer Verdi amb Perla el 1902

L’any 1869, els diaris tornaven a parlar del carrer de les Monges, tot dient que era molt llarg i al qual havien col·locat una gran quantitat de pins -tallats del bosc- cosa que va generar una gran polèmica ja en aquells moments.

Festa major al carrer Verdi amb Bellver el 1914

Com a resultat de l’annexió de Gràcia, Sant Martí, Les Corts, Sant Gervasi, Sants i Sant Andreu a Barcelona, el 1897, es produïren diferents duplicitats de noms en el nomenclàtor de la ciutat i que amb els anys successius s’anaren regularitzant, com va ser el cas del carrer Ample, nom que ja portava un carrer de Barcelona.
Finalment el 5 de setembre de 1907, l’Ajuntament de Barcelona va acordar canviar el nom del carrer Ample de Gràcia, escollint el de Giuseppe Fortunino Francesco Verdi d’Uttini, nascut el 1813 a Roncole i mort a Milà el 1901, compositor i principal figura musical del Risorgimento, com s’explica al nomenclàtor.

Festa major al carrer Verdi amb Providència el 1945 en homenatge al músic Verdi

El carrer Verdi ha estat sempre una via important i en part es deu al seu cinema, una sala que va entrar en funcionament primer com a teatre, el 1893, propietat del Fomento para la Protección de Gràcia i que amb el pas dels anys, el 1935, es convertí en el cinema Verdi, una sala de reestrena que el 23 d’octubre de 1987, es convertí en un multicine de tres sales i què arribà a les cinc sales el 9 d’octubre de 1992.

El cinema Verdi a la dècada dels anys seixanta

Un canvi que no, només va afectar el cinema i a la seva programació, sinó que va suposar un canvi radical de tot el comerç del seu entorn, tant pel que fa a en el seu relleu generacional, en desaparèixer les rebotigues, com també canviant la seva tipologia, donant pas a diferents bars multiètnics i a botigues de més modernitat, tot mantenint la vida que ha impregnat sempre aquesta via.

Josep Maria Contel

Article publicat inicialment al programa de la Festa Major del carrer Verdi del Mig del 2013

Cap comentari:

Publica un comentari