Una de les coses que va dur la Revolució
del 18 de Setembre de 1868 fou el naixement d’una nova milícia o força civil
armada amb el nom dels Voluntaris de la Llibertat. Aquest fet es va produir
espontàniament pocs dies després del pronunciament de Prim a diferents llocs
d’Espanya. Aquests cossos armats, que sorgien com a defensors de les llibertats
democràtiques i de l’esperit d’aquesta Revolució, obtingueren el suport tant
dels progressistes com dels republicans, però aparegueren i començaren a
funcionar d’una manera anàrquica i incontrolada.
Pel que fa a Gràcia, en aquells moments municipi independent
i amb una població de més de 20.000 habitants, també es va crear, el 30 de
setembre
de 1868, sota l’autorització de la Junta
Revolucionària, una companyia dels Voluntaris de la Llibertat, anomenada
Veterana, els membres de la qual havien lluitat anys abans per la llibertat.
Aquesta força a començaments del mes de novembre de 1868 estava formada per
setanta homes.
Comandaments de la companyia de Voluntaris de la Llibertat de Gràcia, el del mig és Francesc Derch, líder de la Revolta de les Quintes de 1870 i darrer alcalde la vila independent
Però aquesta milícia només estava formada per homes
armats sense cap mena de divisa que els diferenciés d’una partida armada o de
voluntaris d’alguna altra població. Per aquesta raó, Josep Fabra –pare de
Pompeu Fabra i alcalde de la vila en el moment de produir-se la revolta de
1870– va demanar permís a la Diputació de Barcelona per emprar 40 escuts del
fons d’imprevistos per dotar els integrants d’aquesta força armada d’una gorra
de l’estil de la que utilitzaven les milícies d’aquesta institució.
De la uniformitat de la companyia de Gràcia en tenim
constància per una fotografia de 1869, en la qual apareixen cinc membres, sabre
en mà i en diferents postures, vestits amb guerrera, pantalons amb polaines,
espardenyes i una barretina amb un plegat especial que recorda un quepis. Sota
la referència de «1a Companyia de Voluntaris de la Llibertat», només hi ha el
nom de tres dels qui hi apareixen, que són els tres del mig, per l’esquerra: Francesc
Puigjaner Gual, Francesc Derch i Domingo Perramón i Fargàs, prohoms de Gràcia i
amb una arrel a la vila de moltes dècades.
Dels diferents problemes que sorgiren amb el tema
dels Voluntaris de la Llibertat, un dels que va portar de cap l’alcalde Fabra
fou la intromissió, en múltiples ocasions, de diferents escamots d’aquesta força
provinents de la ciutat de Barcelona.
Un altre dels maldecaps va ser el de la manca d’armes,
per la qual cosa l’alcalde Fabra va explorar la possibilitat d’aconseguir-les
de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació Provincial o del governador de la
província. Anà de port en port per poder augmentar la força de reacció de la
milícia de Gràcia.
De com va acabar la companyia de Gràcia, de moment no s’han trobat documents. El cert és que Francesc Derch, el 1869, va fer
una proclama contra les quintes des del balcó de l’Ajuntament i, un any més
tard, encapçalà la revolta gracienca, ja que fou elegit cap dels revoltats.
Josep Maria Contel
Publicat a la revista Or i Flama del Centre Moral de
Gràcia núm. 112, de juny 2019, pàg. 33
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada