dilluns, 6 d’abril de 2020

Els Voluntaris de la Llibertat de Gràcia


Una de les coses que va dur la Revolució del 18 de Setembre de 1868 fou el naixement d’una nova milícia o força civil armada amb el nom dels Voluntaris de la Llibertat. Aquest fet es va produir espontàniament pocs dies després del pronunciament de Prim a diferents llocs d’Espanya. Aquests cossos armats, que sorgien com a defensors de les llibertats democràtiques i de l’esperit d’aquesta Revolució, obtingueren el suport tant dels progressistes com dels republicans, però aparegueren i començaren a funcionar d’una manera anàrquica i incontrolada.
Pel que fa a Gràcia, en aquells moments municipi independent i amb una població de més de 20.000 habitants, també es va crear, el 30 de setembre
de 1868, sota l’autorització de la Junta Revolucionària, una companyia dels Voluntaris de la Llibertat, anomenada Veterana, els membres de la qual havien lluitat anys abans per la llibertat. Aquesta força a començaments del mes de novembre de 1868 estava formada per setanta homes.

Comandaments de la companyia de Voluntaris de la Llibertat de Gràcia, el del mig és Francesc Derch, líder de la Revolta de les Quintes de 1870 i darrer alcalde la vila independent

Però aquesta milícia només estava formada per homes armats sense cap mena de divisa que els diferenciés d’una partida armada o de voluntaris d’alguna altra població. Per aquesta raó, Josep Fabra –pare de Pompeu Fabra i alcalde de la vila en el moment de produir-se la revolta de 1870– va demanar permís a la Diputació de Barcelona per emprar 40 escuts del fons d’imprevistos per dotar els integrants d’aquesta força armada d’una gorra de l’estil de la que utilitzaven les milícies d’aquesta institució.
De la uniformitat de la companyia de Gràcia en tenim constància per una fotografia de 1869, en la qual apareixen cinc membres, sabre en mà i en diferents postures, vestits amb guerrera, pantalons amb polaines, espardenyes i una barretina amb un plegat especial que recorda un quepis. Sota la referència de «1a Companyia de Voluntaris de la Llibertat», només hi ha el nom de tres dels qui hi apareixen, que són els tres del mig, per l’esquerra: Francesc Puigjaner Gual, Francesc Derch i Domingo Perramón i Fargàs, prohoms de Gràcia i amb una arrel a la vila de moltes dècades.
Dels diferents problemes que sorgiren amb el tema dels Voluntaris de la Llibertat, un dels que va portar de cap l’alcalde Fabra fou la intromissió, en múltiples ocasions, de diferents escamots d’aquesta força provinents de la ciutat de Barcelona.
Un altre dels maldecaps va ser el de la manca d’armes, per la qual cosa l’alcalde Fabra va explorar la possibilitat d’aconseguir-les de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació Provincial o del governador de la província. Anà de port en port per poder augmentar la força de reacció de la milícia de Gràcia.
De com va acabar la companyia de Gràcia, de moment no s’han trobat documents. El cert és que Francesc Derch, el 1869, va fer una proclama contra les quintes des del balcó de l’Ajuntament i, un any més tard, encapçalà la revolta gracienca, ja que fou elegit cap dels revoltats.

Josep Maria Contel

Publicat a la revista Or i Flama del Centre Moral de Gràcia núm. 112, de juny 2019, pàg. 33

Cap comentari:

Publica un comentari