dilluns, 6 d’abril de 2020

Els herois de Gràcia

Durant el segle XIX els aixecaments militars i les revoltes populars van estar a l’ordre del dia. Barcelona com els altres pobles del pla no van estar exemptes de bullangues i barricades constants, promogudes per les classes populars, davant de la seva situació de misèria i poca esperança de vida, per les males condicions nutritives, sanitàries, d’habitatge, entre altres coses.
Una d’aquestes revoltes es produí el juliol de 1856, després del cop d’estat del general O’Donnell contra Espartero i que va suposar la destitució d’aquest darrer de les seves funcions.

Gravat sobre els afusellaments -avui Els Jardinets- del 1856

A Barcelona aquesta destitució va desembocar, el 18 de juliol, en una revolta popular en la qual milicians i obrers s’apoderaren de la ciutat durant quatre dies, aixecant nombroses barricades en els barris populars del Raval i de Sant Pere. També a Gràcia i Sants, on el republicanisme i el sindicalisme estava molt estès, la revolta és produir però, amb un rerefons diferent.
En un d’aquests avalots a Gràcia, el coronel Ravell amb sis dels seus oficials, quedaren atrapats dins de la Casa de la Marquesa -ubicada en el passeig de Gràcia a tocar el carrer de Sèneca- per una multitud que va acabar calant foc a la casa amb els militars a dins.
Uns dies després, el dia 22 de juliol, el general Zapatero, amb noves tropes arribades des de Mallorca, i recolzat per un ampli dispositiu artiller, va ordenar un atac general contra els revoltats, sense les mínimes garanties pels revoltats, amb el resultat final de seixanta-tres militars i quatre-cents civils morts.
Davant l’ofensiva de l’exèrcit un grup de graciencs va fugir de la vila, sent perseguits i capturats finalment a Sallent. Traslladats a Barcelona, el 28 de juliol varen ser conduïts en òmnibus fins a Gràcia, prop del lloc on el coronel i els seus homes varen perdre la vida, i on foren afusellats sense judici previ.
Fruit de la casualitat, el fuster que va construir la petita capella on els condemnats van rebre la darrera atenció espiritual abans de morir, la va bastir sense saber que un d’aquests era el seu fill.
Dies després, les autoritats van detenir també a un geperut molt apreciat a la vila, que va ser executat el 4 d’agost. Un any més tard va ser detingut l’autèntic geperut que havia pres part en els fets i que només fou condemnat a deu anys de presó.



Acte d'inauguració de la nova placa el 30 d'octubre de 2010 que substituí l'original que es va trencar sola uns anys abans i que va pagar Cementiris de Barcelona

A Gràcia aquestes execucions arbitràries causaren molta indignació entre els seus veïns, que hagueren d’esperar fins poc després la Revolució de setembre de 1868, encapçalada pel General Prim, per col·locar al cementiri de Poblenou una placa de mabre sufragada pels mateixos veïns en record d’aquestes persones.

Josep Maria Contel


Publicat a la revista Or i Flama del Centre Moral de Gràcia núm. 103, maig 2016, Pàg. 17

Cap comentari:

Publica un comentari