Mentre al carrer Providència
van arrancant les vies del darrer tramvia de Gràcia, aquests dies (6 de març de 2017) els
propietaris de l’històric bar restaurant Abuelo han despenjat el cartell
d’aquest emblemàtic local, que ha tancat definitivament per donar pas a un nou
negoci familiar.
Operaris retirant el cartell de l’emblemàtic bar el 6 de març de 2017
La Vila perd un bar i segurament això pot ser bo per
alleugerir la sobresaturació d’aquest tipus d’establiments en alguns indrets de
Gràcia. Però la desaparició d’aquest local també acaba amb tot un seguit d’històries
viscudes entre les seves parets al llarg de diferents dècades, i que configuren
al mateix temps part de la història de la vila i dels seus veïns. La història
de l’Abuelo va començar el desembre de 1939 quan en Salvador Vilaseca natural
de Castellolí, com que no era l’hereu de la seva família, va haver de buscar-se
les garrofes a la ciutat, i es va fer càrrec d’aquest establiment, una taverna
on despatxava gel, gasoses, vi a granel, entre altres productes. I és en la
venda al detall del vi on trobem l’origen del nom de la casa: un vi del Priorat
conegut com de l’Abuelo, que molta gent demanava, i tant es pronunciava la
paraula que va acabar configurant la senya d’identitat de la casa. Poc temps
després de l’obertura el senyor Vilaseca va afegir el servei de bar. Eren els
primers anys de dècada dels quaranta i amb una dura postguerra en la qual no hi
havia massa alegries. El negoci s’obria a les cinc del matí per donar servei
als servidors dels primers tramvies, i a la gent de neteja i dels treballadors
d’enllumenat públic que tenien les seves seus a tocar de la taverna, als
carrers d’Alzina els primers i al carrer Vilafranca els segons. Una curiositat
ara que s’han trobat les vies d’aquell mític tramvia 39 que tant recorden els
graciencs, era que molts dels tramviaires que conduïen aquells vehicles, quan
arribaven a l’alçada del bar, els posaven a la velocitat més curta i mentre el
tramvia continuava el seu recorregut ells baixaven a prendre una barreja, que
el servicial Salvador ja els tenia preparada, tot seguit d’un salt tornaven a
muntar al tramvia i aquest recobrava de nou el seu pilot. O anècdotes com les
de finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta quan va aparèixer la
televisió: el bar aplegava una munió de matrimonis, i mentre ells s’entregaven
al joc del dòmino elles seguien atentament la programació d’aquella televisió
incipient. Més tard, d’aquest negoci familiar se’n va fer càrrec el seu fill
Josep, convertit també en restaurant. Amb els anys es va convertir en un centre
social de la Vila. El 1988 s’endega l’associació que a partir del 1989 ha anat guarnint el
carrer per la Festa Major de Gràcia, i entre el 1996 i el 2016 el local va
acollir la colla de Sant Medir “Victòria”. Els temps han canviat i les noves
generacions dels Vilaseca s’han adaptat a les noves necessitats de la societat,
posant en marxa el 2003 un centre de fisioteràpia i que ara, en breus setmanes,
ocuparà les parets de la vella taverna. Malgrat això, entre aquestes parets se
seguiran vivint i produint anècdotes relacionades amb la vida i evolució de la
vila de Gràcia.
Josep Maria Contel
Article publicat a L’Independent de Gràcia núm. 660, del 17 de març de
2017, pàg. 11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada