Joan Maillo fent entrega de la placa el 31 de gener de 2014
El 31 de gener de 2014,
a la seu de la Federació de Colles de Sant Medir -en
aquells moments- situada al carrer Igualada, 10, Joan Maillo i Estruch, membre
del Grup d’Estudis del Coll Vallcarca, va fer entrega al president d’aquesta
entitat Josep Antoni Torralba, una placa commemorativa dels cent cinquanta anys
de la primera romeria de Sant Medir, que el senyor Maillo va trobar llençada en
un contenidor, fa més d’una dècada a la cantonada dels carrers de Nil Fabra i
del Torrent de l’Olla. Una placa que va formar part en un moment donat, del
monument dedicat a les Colles de Sant Medir.
Aquesta acció, la de retornar aquesta peça, que sense tenir un valor massa
històric, sí en canvi té un gran valor sentimental, aporta per si sola, una
dada poc coneguda d’un dels diferents avatars que ha patit el monument al llarg
de la seva vida. Un conjunt escultòric que en el temps ha viscut diferents
viatges per la geografia gracienca, a banda també d’algun lífting. En si una història que val la pena reconstruir i recordar
per l’estima que en tenen d’ell tots els romeus de Sant Medir.
Què comença segons explicava Josep Barrillón i Paradell, el 1950, quan el
regidor-delegat del Districte VIII, senyor Sancho Vecino, va proposar el canvi
de nom de la plaça del Nord per la de Sant Medir i es projectà la instal·lació
d’un monument dissenyat per l’escultor i pintor gracienc Francesc Socies i
March. Uns canvis que per diferents circumstàncies quedaren en suspens sine
die.
L’any 1956, coincidint amb el centenari de la mort d’en Josep Vidal i
Granés, precursor de la festa, Josep Barrillón va tornar a la càrrega per aconseguir
el monument i proposar un nou emplaçament, en una mena de placeta generada per
la convergència dels carrers de: la Rambla de Prat, l’avinguda Príncep
d’Astúries, el carrer de Saragossa i la Via Augusta, una proposta que també
demanava que es bategés l’indret amb el nom de Sant Medir. Malgrat l’entusiasme
d’en Barrillón prohom de Gràcia i molt ben relacionat, l’instal·lació del
monument no va prosperar.
També el 1956, Joan Duaso i Cases, president de la Federació de Colles de Sant
Medir va demanar que es col·loqués un monument a la plaça de Lesseps, cosa que
tampoc var regir. Malgrat tota aquesta adversitat, el mes de març de l’any
següent, la Federació de Colles inaugurava una placa en record d’en Josep Vidal
i Granés, a l’edifici on va viure a la cantonada dels carrers Gran amb Sant
Marc.
Inauguració del monument als Jardinets el 2 de març de 1969
Finalment uns anys després, el 2 de març de 1969, s’inaugurava als jardinets
de Gràcia, un monòlit en honor a les colles de Sant Medir, una escultura obra
de Núria Tortras i Planas. -traspassada el 20 de juliol de 2013- Un acte que va
aplegar els representants de les diferents colles del moment i que va estar
presidit pel tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Asmarats R.
de Larramendi, acompanyat pels regidors de Gràcia Alfonso Bernad López, i de
Sants, Joan Solanas Almirall i també el consiliari de la Federació de Colles, mossèn
Josep Vidal Aunós.
Pocs anys després, a petició de la Federació de Colles, el monument fou
traslladat a la plaça Trilla. Un fet que es convertí en un acte festiu,
celebrat el 2 de febrer de 1975, amb l’assistència de l’alcalde de Barcelona,
Enric Masó Vázquez i del regidor del Districte senyor Calvo. Una festa que va
començar amb una desfilada des dels jardinets de Gràcia fins a la plaça Trilla,
amb un seguici que obria un grup de batidors de la Guàrdia Urbana a cavall i de
la seva secció de cornetes, seguint els abanderats de les diferents colles, muntats
a cavall i tot seguit d’un brec amb la imatge de Sant Medir. Com record
d’aquesta efemèride, es repartí una medalla commemorativa entre les diferents
entitats assistents.
Inauguració del monument a la plaça Trilla el 2 de febrer de 1975
Mesos després de les primeres eleccions democràtiques a l’ajuntament, el
diumenge 2 de març de 1980, amb motiu de complir-se el 150è aniversari del
primer romiatge a càrrec de Josep Vidal i Granes i en homenatge a les colles, es
descobrí una placa de marbre damunt del monòlit. Una celebració que va començar
amb una missa a la parròquia de Sant Maria i Jesús de Gràcia i acabada aquesta,
la seguí una desfilada pel carrer Gran amb els diferents abanderats a cavall,
que s’aturaren davant de la casa on va viure en Josep Vidal i on la banda que
acompanya la comitiva, va interpretar una diana, que fou saludada per la
família d’en Vidal amb bandera original de la primera colla, propietat de la
família. Tot seguit la comitiva segui fins a la plaça Trilla, on es va
descobrir la placa commemorativa. A aquest acte assistiren la regidora i
consellers del Districte. Com anècdota, cal citar que a l’esmentada placa hi
havia una falta ortogràfica “Medi” en compte de “Medir”.
Membre de la junta de la Federació de Colles de Sant Medir davant el monument el 1980, on es pot veure l'errada de la placa "Medi" en compte de "Medir"
Poc després amb motiu de les obres de reforma urbanística de la plaça
Trilla, el monument es va tornar a traslladar, aquesta vegada al carrer de Nil
Fabra a tocar el Torrent de l’Olla, davant de la comissaria de policia i pas
obligat de gairebé totes les colles, el vespre del dia 3 de març, festivitat del
sant. Un canvi que es va fer el 10 d’abril de 1983, amb l’assistència de la
tinent d’alcalde i regidora de Gràcia Mercè Sala i que va començar a les 11.00
hores del matí amb una desfilada dels representants de les colles amb les seves
corresponents banderes, entre la plaça de Rius i Taulet -Vila de Gràcia- i el
carrer de Nil Fabra, pels carrers de Goya i Gran de Gràcia. A dos quarts de
dotze es va beneir el monument i a les dotze va actuar el cos de dansa infantil
i juvenil de l’Esbart Lluïs Millet. Gràcies a una fotografia publicada per El
Periódico del dia 11, es pot veure el monòlit, folrat ja amb les plaques de
granet rosa.
En monument al carrer de Nil Fabra a tocar el Torrent de l’Olla, amb la placa ja en relleu, abans del 21 de gener de 2001
De nou, la Federació de Colles de Sant Medir, va tornar a demanar a
l’ajuntament el canvi d’emplaçament del monument. Després d’estudiar tres possibles
emplaçaments: el Pla de Nicolas Salmerón, els Jardinets Gran de Gràcia i la plaça
Trilla. Finalment el lloc escollit fou la plaça Trilla. Un canvi que va suposar
una altra data festiva, celebrada el 21 de gener de 2001, a les 12.00 hores, la
comitiva, formada pels representants de les diferents colles amb les seves, la
bandera de la Federació de Colles, acompanyats per la banda de cornetes i
tambors “El Triangle de Sants” inicià la seva marxà des de la cantonada dels
carrers del Torrent de l’Olla amb Nil Fabra fins a arribar a la plaça Trilla, on
en un acte presidit pel conseller de Cultura de Gràcia Albert Musons i mossèn
Josep Vidal Aunós, consiliari de la Federació, que fou l’encarregat de beneir
el monument.
Concentració d'abanderats al costat del monument a la plaça Trilla el dia del pregó de 2011
Després revisar la documentació trobada fins al moment, tot això permet
pensar, que el monòlit que aguanta l’escultura que és de formigó, fou revestit
amb diferents plaques de granet rosat, procedint a substituir la placa de
marbre col·locada el 2 de març de 1980, per una inscripció amb el mateix text,
corregida la falta ortogràfica, gravada en una de les noves peces que folraren el
formigó, dins del procés del trasllat del monument de la plaça Trilla al carrer
de Nil Fabra, l’abril de 1983.
Malgrat tot, en cada queda per esbrinar quan es va produir el canvi de la
peça de granet que contenia la inscripció modificada el 1983, per una altra que
duia aquesta en lletres en relleu, més fàcil de llegir. I és en aquest canvi, quan
la placa substituïda fou llançada pels treballadors que feren l’operació a un
contenidor, moment en el qual Joan Maillo va passar per davant seu i en
descobrir-la l’agafà i guardà a l’espera de trobar el moment oportú per
tornar-la, fet que es va produir el 31 de gener de 2014.
Darrerament el Josep Capdevila de l’Arco Iris, ens va mostrar una
fotografia de la primera etapa en què el monument va estar a la plaça Trilla i
que es veu desplaçat del punt on inicialment es va col·locar. Una qüestió que
resta pendent d’investigar.
Josep Maria Contel
Article publicat a la revista Camèlies núm. 35 del gener 2014, pàg.
6-8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada