D’ençà que el cinema va sortir al carrer, per a rodar algunes de les seves
pel·lícules en escenaris naturals com, carrers, places o qualsevol edifici que
li fos de certa utilitat, la vila de Gràcia ha estat sovint un plató improvisat
per a rodar molts films. Un dels indrets de la vila que ha estat escollit en
tres ocasions com a plató, ha estat el Centre Moral, on s’han rodat diferents
seqüències de les pel·lícules: Biotàxia, El vicari d’Olot i Ombres paral·leles.
José María Blanco al pati de butaques del teatre del Centre
La primera, Biotaxia,
datada com any de producció el 1967, fou un film dirigit pel realitzador d’origen
portuguès José María Nunes, una
petita joia de la denominada Escola de Cinema de Barcelona i interpretada per
la Núria Espert i el José María Blanco, entre d’altres.
La història, definida en el mateix film com: “Rodada en la Barcelona de
Gaudi” i “Intento de análisis para clasificar a un ser viviente” s’emmarca dins
del cinema experimental per narrar en clau dramàtica els records d’una dona,
actriu, que lluita entre els records i la recerca d’un amor perdut. Rodada en
blanc i negre utilitza com a complement narratiu diferents escenaris
modernistes la majoria de Gaudi, com la Pedrera, el Park Güell o la Sagrada
Família, incorporant també una seqüència d’uns 6 minuts, entre el minut 18.16 i
el 24.20 aproximadament rodada en el patí de butaques del Centre, amb vista a
l’escenari i també sobre les butaques on els seus protagonistes, Núria Espert i
el José María Blanco, mantenen una de les reflexions més importants del film.
Rodatge a la sala de teatre del Centre
José María Blanco i Núria Espert
La segona, El vicari d’Olot, porta data de producció de 1980-81. Dirigida per Ventura Pons, aquest va escollir la sala de teatre del Centre per
rodar la darrera seqüència del film. Una pel·lícula de les denominades de la
“transició” estrenada en català i castellà, què afronta les relacions de l’església
catòlica davant de l’aperturisme del moment, amb una història que ens trasllada
a un petit poble de Catalunya, en el qual s’han de celebrar unes jornades sobre
religió i sexe, que divideixen a la població. Amb els embolics i malentesos de
l’època, aquesta comèdia arriba a la seva seqüència final, uns cinc minuts
entre l’1.29.45 i l’1.34.10, rodada a la sala de teatre del Centre amb la
presència d’Enric Majo, Marina Rossell, Núria Feliu, Fernando Guillén, Mary Santpere,
Anna Lizaran, Rosa Maria Sardà, Joaquim Cardona, Pere Tàpias, Joan Monleón,
Joan Borras, i Rosa Novell entre altres actors i actrius que configuren aquesta
història coral.
Decorat del film Ombres paral·leles
La tercera, Ombres paral·leles,
amb data de producció del 1993 i dirigida per Gerardo Gormezano, és de les tres la que més seqüències es van
rodar al Centre, sobre 29 minuts dels 88 minuts que té de durada el film.
Gairebé una tercera part d’aquest es va rodar entre el patí de butaques,
convertit en un café teatre, l’escenari, el subsòl de la caixa escènica i els
camerinos. Tot plegat per donar forma a la història de dos germans siamesos,
Cástor i Pólux que escàpols d’un hospital, acaben unint-se a un circ de
“Freaks” -a l’estil de “La parada de los monstruos” dirigida per Tod Browning
el 1932- en el qual desenvolupen tota mena de malabars mentre lluiten per
l’amor de l’equilibrista, mentre són cobdiciats per tota mena de dones. Una
cinta fantàstica amb tocs dramàtics, que malauradament no va tenir l’èxit
desitjat.
Una producció que va transformar la sala de teatre per complet i que va
acollir actors com, els germans Pío i Miguel Fernández, Pep Munné, Enric
Arredondo, Jordi Dauder i l’actriu Emma Suárez entre altres actors i actrius
amb paper rellevant.
Tres rodatges que per molts graciencs i gracienques han passat
desapercebuts i que ara amb motiu del 150è aniversari de la seva fundació, és
bo recordar i reivindicar.
Josep Maria Contel
Article publicat a la revista Or i Flama núm 111 gener 2019 del Centre Moral, pàgs. 30-31
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada