Felio Martí Urpi, un alcalde de Gràcia

Felio Martí Urpi, “Feliu”, va ser alcalde de Gràcia en dues ocasions, la primera com a lliberal entre 1881 i 1883 i la segona com a conservador entre 1892 i 1893.

De Feliu Martí, se’n disposen poques dades per pogué fer-ne una biografia, i gràcies a la seva besnéta, Elvira Serra, m’ha permès començar una petita investigació per saber quelcom més d’aquest personatge, que des de sempre havia llegit el seu nom sobre la font del campanar.

En Feliu Martí, va ser qui sent alcalde, va arreglar els desperfectes que va patir la torre del campanar a causa del bombardeig de l’exèrcit sobre Gràcia, durant la Revolta de les Quintes de 1870.

   

Felio Martí Urpi (Foto cedida per Elvira Serra)

    

Arran de les converses amb l’Elvira Serra, vaig tenir accés a diferents documents, un dels quals era el seu nomenament, del 29 de juny de 1881, com Alcalde President de l’Ajuntament de Gràcia, pel bienni de 1881 a 1883 o el de la concessió del títol de: Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica, del 24 d’octubre de 1881.

Però si abans parlava de la placa de 1882, que hi ha a la torre del campanar, també es veritat que a la sala de plens de l’antic ajuntament de Gràcia hi ha una altra que cita el nom de Feliu Martí, ara bé, com per la seva distancia de terra i inclinació no es pot llegir bé, res més fàcil que una escala, de gran alçada, facilitada pel districte de Gràcia per aconseguir una imatge del text.

  

Placa de la restauració del campanar el 1882 (Fotos JMContel)

  

Un text que amb va proporcionar una sorpresa, l’esmentada placa estava dedicada a un acord del plenari de l’ajuntament de Gràcia, del 20 d’abril de 1882, per construir una sala de plens. Sorpresa o desconeixença, doncs la revista Mai Enrera o butlletí de Club Excursionista de Gràcia, del mes d’agost de 1955, en l’article Los alcaldes de la villa de Gracia 1850 -1897 de C. Padro, ja esmentava que la sala d’actes s’havia fet durant el mandat d’en Feliu Martí.

Informacions que sembla que estiguin en un altre pla, però com aquesta, que era molt bàsica, hi era. Amb aquesta dada nova o recuperada vaig enfilar una petita investigació que em va permetre trobar alguns detalls d’aquesta construcció.

   

 Placa de l’acord per construir una sala de plens

     

Aprovada el 20 d’abril de 1882, pocs dies després, el 29 d’abril, La Vanguardia publicava una nota per la que es notificava la seva licitació, per construir-la en un solar a tocar amb la Casa Consistorial. Un salo que pel que es desprèn d’una altre informació de La Vanguardia es va inaugurar el 24 de desembre de 1882.

Després poca cosa més, només que el 17 d’abril de 1906 va ser enterrat en el cementiri de Sant Gervasi.

   

 Nínxol al cementiri de Sant Gervasi

   

Ara després d’aquestes poques informacions, només cal esperar alguna troballa més que em permeti o ens permeti descobrir quelcom mes d’en Feliu Martí, un dels alcaldes de Gràcia.
  

Josep Maria Contel

Ramon Pàmies i Pina l’autor gracienc dels pastorets

Tot cercant informació de les representacions centenàries a Gràcia dels Pastorets, i darrera la pista d’en Ramon Pàmies i Pina autor de l’Estel de Natzaret una obra que fa més de cent anys que es representa al Cercle Catòlic de Gràcia, vaig trobar una entrevista que li feien al seu net Ramon Pàmies i Arnau. Era una pista important, per sort després d’una petita investigació el vaig trobar a Gràcia. En poques hores ens varem veure i d’aquest encontre vaig aconseguir una informació interessant així com una fotografia del seu avi. A més a més d’aquesta trobada en van sortir altres informacions històriques de Gràcia.

D’aquesta trobada en va sortir el següent escrit que s’ha publicat en la revista el teu comerç núm. 32, del mes de desembre de 2010, com informació addicional de l’article dels Pastorets centenaris a Gràcia, dins de la col·laboració que el Taller d’Història de Gràcia manté amb la Federació d’Associacions de Comerciants, Industrials i Artesans de Gràcia.
     

Ramon Pàmies i Pina va nàixer a Barcelona l’any 1874 en el si d’una família benestant, però davant de la conducta poc formal i desordenada del seu pare, que li va comportar la pèrdua de la fortuna familiar, en Ramon va ser educat pels seus avis paterns que li proporcionaren una bona educació religiosa i escolar amb un coneixement important del francès, estudis en general que el permeteren trobar feina de comptable en una important empresa del ram tèxtil de Barcelona.

Malgrat viure amb el seus avis, les vicissituds viscudes a l’infantesa per la conducta del seu pare l’afectaren bastant. Pietós i amant apassionat de la literatura i en particular dels temes bíblics, va conrear també des de ben jovenet l’afició pel teatre, escrivint el 1891, a l’edat de disset anys, la seva primera peça teatral: “L’Estel de Natzaret”, on probablement l’enfrontament que es desenvolupa entre les forces del bé i del mal reflectit en l’obra, fos un reflex de les experiències viscudes en el si de la seva família quan era petit.

Ramon Pàmies i Pina el 1917 (Cedida per Ramon Pàmies i Arnau)

  
Imbuït d’un cert esperit religiós, es va fer soci de l’entitat catòlica el Centre Moral i Instructiu de Gràcia, en la qual el 1898 va estrenar “L’Estel de Natzaret”, amb música de Francesc Realp un altre soci de l’entitat.

L’any 1900, als vint-i-sis anys, es va cassar amb Emília Armades amb la qual va tenir cinc fills: Magdalena, Tresina, Albert i Lleonard i un altre que va morir, fitxant la seva residència al carrer Argentona.

Entre els anys 1901 i 1902 un grup important de socis del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, entre el quals hi havia en Ramon, s’escindiren de l’entitat per discrepàncies amb la junta directiva.

Sense local on aixoplugar-se, el 25 de desembre de 1902 organitzaren una nova representació de “L’Estel de Natzaret” en un espai cedit. Finalment el 25 de desembre de 1903, es va produir l’estrena que es podria dir oficial de l’obra amb la música de Mn. Miquel Ferrer i Ramonatxo, en el local del Cercle Catòlic de Gràcia, la nova entitat que havien creat els que havien abandonat el Centre Moral.

   

Representació de l'Estel de Natzaret al "Cercle" (Cedida per Jordi Campillo i Montse Gràcia)

  

També el 1903 en Ramon Pàmies, va impulsar i costejar la primera edició de “L’Estel de Natzaret” que ell mateix es va encarregar de distribuir  pràcticament fins exhaurir-la.

Dins de la seva producció teatral en Ramon Pàmies va escriure diferents obres que avui són gairebé impensables de dur a escena, com explica la família, doncs en aquells moments, en els quadres escènics de les entitats catòliques no hi podien haver dones, per tant les obres escrites per en Pàmies complien aquest requisit.

Finalment, el 1918, a l’edat de quaranta quatre anys una grip que es va complicar va acabar amb la seva vida. Les reves restes es troben en el cementiri de les Corts.

Josep Maria Contel